Capítol 1.

1 de Setembre de 2012.

Crec que se m'han acabat les llàrgimes. Crec que ja n'he regalat prous. Haig de tenir els ulls negres i vermells a la força. El coixí està tot xop, i casi bé no puc respirar. Em fa mal el cap de tant de plorar. Ho hauré de deixar tot enrere... L'institut, els amics, els professors. Els moments, els somiures, les abraçades, els consells.. Totes les coses viscudes en aquell lloc de mala mort, que tant odiaba però que en aquest moment tant estimo. No me'n vull anar a viure al centre de Barcelona. Masses sorolls, masses persones, masses botigues... massa ciutat. 

I per què m'haig de canviar d'institut? Per culpa dels meus pares que es separen. M'agraden les coses improvitzades, les coses espontànies.. Però tampoc m'agraden tant com per què disfruti d'un gir de 180 graus. Només queden 11 dies per començar l'institut, començaré quart d'ESO. M'havien de cambiar justament ara que tot m'anava perfecte. Tenía el meu grup d'amigues, treia bones notes, els professors em coneixíen.. i ara, tot cambiarà. Sóc una noia molt tímida amb la gent que no conèc, em costa molt fer amistats i fer-me amb gent nova.

-Nim, pots baixar un moment siusplau? - em va cridar la mare.

-Què vols? - li vaig dir amb un to un pèl brusc.

-Necesito que parlem. Sobre tot això que ha vingut tant de cop. - em va dir.

Em vaig mirar al mirall, vaig arreglar els cabells i el poc maquillatge per portava, i vaig baixar a baix arrosegant els peus.

-De què vols parlar? - li vaig dir sentant-me al sofà.

-M'agradaria dir-te que no es una cosa dolenta cambiar-se d'institut.. Però jo també ho vaig passar molt malament quan em van cambiar a la teva edat..

-¿I si tant malament ho vas passar, per què em cambies a mi també? - li vaig preguntar.

-No ho he fet espressament Nim. Quan arribi el dia, ja veuràs que no tot està tan malament com ara et penses. Conexieràs gent nova, faràs nous amics.. Tampoc no és tant dolent.

Em vaig aixecar i me'n vaig anar de nou cap a l'habitació. Vaig engegar la radio i va començar a sonar 'Secrets' de One Republic. ¿Casualitat? No crec.

I aquella cançó es va convertir, a partir d'aquell moment, en la meva fidel acompanyant. La que em va acompanyar durant tot el curs.